Back Qriqor Narekatsi Azerbaijani Григор Нарекаци Bulgarian Řehoř z Nareku Czech Gregor von Narek German Gregory of Narek English Gregorio de Narek Esperanto Gregorio de Narek Spanish گریگور نارکاتسی Persian Grigor Narekilainen Finnish Grégoire de Narek French
 Gregori de Narek a un manuscript de 1173  | |
| Nom original | (hy) Գրիգոր Նարեկացի |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 951 Yemişlik (Regne de Vaspurakan) |
| Mort | 1003 (51/52 anys) Narekavank (Regne de Vaspurakan) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, músic, filòsof, teòleg |
| Activitat | dècada del 970 - |
| Gènere | Poesia narrativa |
| Professors | Anania Narekatsi |
| Monjo, Doctor de l'Església | |
| Celebració | Església Apostòlica Armènia, Església catòlica |
| Beatificació | Data desconeguda , lloc desconegut nomenat per Kathòlicos d'Armènia |
| Festivitat | 13 d'octubre (Dia dels Sants Traductors, Església Apostòlica Armènia); 27 de febrer (Església Catòlica Romana) |
| Família | |
| Pare | Khosrov of Andzev |
  | |
Gregori de Narek (armeni: Գրիգոր Նարեկացի, Grigor Narekatsi) (Yemişlik, Regne de Vaspurakan, 951 - Narekavank, Regne de Vaspurakan, 1003[1] o 1010[2]) va ser un monjo, poeta, filòsof místic i teòleg armeni, sant de l'Església Apostòlica Armènia. Nascut dins d'una família d'escriptors, és considerat el «primer gran poeta d'Armènia».[3] Escriví la seva obra des del monestir de Narek (Narekavank), on havia ingressat com a monjo.
És autor d'una interpretació mística del Càntic dels Càntics i de nombrosos escrits poètics. El seu llibre de pregàries, també conegut com a «Llibre de les lamentacions», un llarg poema místic de 95 seccions escrit al voltant de 977, ha estat traduït a moltes llengües. Aquest llibre, una obra dels seus anys madurs, és una de les peces definitives de la literatura armènia.
- ↑ Nersessian, Vrej. The Bible in the Armenian Tradition (en anglès), 2001, p. 46. ISBN 9780892366408.[Enllaç no actiu]
- ↑ Herzig, Edmund; Kurkchiyan, Marina. The Armenians: Past and Present in the Making of National Identity (en anglès). Routledge, 2004, p. 63. ISBN 9781135798376.[Enllaç no actiu]
- ↑ Shoemaker, M. Wesley. Russia and The Commonwealth of Independent States 2013 (en anglès). Lanham: Rowman & Littlefield, 2013, p. 211. ISBN 9781475804911.